El temps pot ser letal per als negocis i el bullici dels carrers en els entorns rurals. On abans hi havia comerços locals, tavernes o restaurants de referència, ara només s’hi veuen persianes abaixades. La vida al camp és sacrificada, requereix vocació i, això, municipis com Vidrà ho coneixen de primera mà. Ara bé, als caps de setmana la història és ben diferent. El Bisaura i l’entorn de la Serra de Milany atrauen excursionistes, ciclistes i famílies que volen gaudir d’espais naturals com el Salt del Molí, Bellmunt o el castell de Milany.
Només cal anar qualsevol dissabte al matí a l’Hostal Serrasolsas per veure-ho en primera persona. A la petita plaça del davant del restaurant ja hi ha un cartell ben gran on s’hi llegeix “parking de bicicletes” i a sota seu s’hi amunteguen desenes de bicis, siguin de carretera o de muntanya. A diferència de molts d’altres punts de Vidrà, es podria dir que l’hostal resta immune al pas del temps. L’espai manté la decoració dels 80 i 90, on la fusta hi predomina. Només obrir la porta del local, un ja sap que es troba en un restaurant dels de tota la vida. El xivarri dels grups se sobreposa al soroll d’olles que retrona a cada obrir i tancar portes de la cuina. La fusta mana en la decoració, des de les taules, fins a la barra i resseguint tota la meitat de la paret.
A banda de les instal·lacions, la qualitat dels seus esmorzars també s’ha quedat anclada al passat. I això és bo. A l’Hostal Serrasolsas mantenen les receptes de tota la vida: peus de porc guisats, vedella amb bolets, rostit de pollastre, fusta d’embotits i tot tipus de carns a la brasa. El pas del temps pot pervertir receptes; i l’història, també en aquests plats, s’ha de cuidar i potenciar. A més, les racions fan una crida a recuperar la generositats dels restauradors. La innovació a la cuina ens ha fet explotar molts nous gustos, però tots coincidirem que la modernitat se serveix en plats grans i peces minces de menjar.
La pèrdua de vida a Vidrà i el tancament d’antigues fondes es deu, principalment, a que es troba en un punt d’aïllament natural. Just darrere la serra de Bellmunt, en una zona de boscos ombrívols, tant fagedes com rouredes. A cavall d’Osona i de la Garrotxa, qualsevol excursió per l’entorn de Milany et recorda que aquests boscos són superiors a tota activitat humana. I la llarga carretera de curves que connecta Osona amb Vidrà, n’és un exemple.
I en el meu esmorzar a l’Hostal Serrasolsas vaig poder sentir tot el millor d’aquest aïllament, desitjant que mai cap corrent avantguarda vulgui canviar els seus esmorzars. Tot plegat gràcies a uns peus de porc guisats, servits en cassola de terrissa i inundats en una salsa que amagava algunes mongetes. Si la generositat en aquestes quantitats ja és difícil de trobar, els seus preus també demostren que en aquest restaurant no han patit la inflació. El temps no passa, a Vidrà, i que així segueixi.
