Avui ha sortit un dia fred, ens hem equipat per anar a fer una ruta amb moto amb l’alicient d’anar a esmorzar a un lloc una mica més lluny dels que el nostre radi d’acció habitual ens imposa.
Sortim d’hora, ens hem abrigat força i a la costa, amb un clima temperat pel Mediterrani, s’aguanta bé. En un moment som a Tordera, aquí la cosa ja té un altre tarannà, els termòmetres han caigut sota zero i els guants semblen insuficients. Continuem fent quilòmetres, passar Maçanet i Girona es fa dur, just entrar al Pla de l’Estany parem en una benzinera i aprofitem per agafar-nos al tub d’escapament per poder escalfar les mans.
Ja falta poc, creuem Banyoles i després d’una carretera humida i freda ja som al nostre destí, a Mieres, a Can Met, un lloc reconegut pels seus àpats tant d’esmorzar com de dinar.
Allà, la presència de la Fina ho domina tot, et dona la benvinguda, t’assigna la taula i et pregunta què vols mentre passa un plat carregat de pa amb tomàquet cap a una taula i es fixa que en un altre ja han acabat i que estant a punt per demanar els cafès.
Ens proposa que mengem embotits i carn a la brasa, acceptem i ens porta un plat amb un variat d’embotits, un bon plat de pa i un porró de vi. Expliquen que fa un temps et portaven la fusta i tu mateix et tallaves els embotits, sembla que l’abús ha fet modificar la tradició i veient la generositat del plat d’embotits fa pensar. Bé, tant s’hi val, ara és ara i val la pena gaudir del que ens donen. Ens ho mengem amb ganes ja entrats en calor. El restaurant és ple, colles de motoristes, famílies, amics, gent gran, jovent… Tothom s’ho passa bé, tant s’hi val perquè està allà, ningú perdona ni una mica del que li posen a taula i a més de la carn a la brasa tenen cassoles, rostits i tot allò que et fa oblidar que a fora el dia és glaçat. Encara tenim temps de què la Fina ens porti una mica més de pa per acabar l’àpat i s’ocupi dels nostres cafès. Ens aixequem a pagar i a l’alegria del bon àpat s’hi suma la del preu que és més que raonable. Si no fos tan lluny, tornaríem cada setmana !
Nosaltres continuarem la ruta amb la moto, la temperatura ja ha pujat i amb la panxa plena tot es veu d’un altre color. Mentre a Can Met serviran els darrers esmorzars i es prepararan per a la següent batalla, el dinar, on segur que tornen a omplir tots els menjadors i a fer feliços a un munt de gent. Un lloc tradicional, obert fa molt temps, on compleixen amb les tradicions de la bona taula i on segur no us sentireu decebuts. Per molts anys continuïn i el puguem visitar.
