Jose Hidalgo
Allà pels anys noranta després de maratonianes jornades al torn de nit a la Camp de Granollers,dissabtes al matí, acomiadàvem la setmana esmorzant tots plegats a Can Vilà un bon grapat de companys ben avinguts.
Can Vilà està situat on comença, o on acaba, el passeig de la Muntanya de Granollers, dins del barri on vaig créixer, el lloc on en Pepe (el meu pare) prenia els gots de vi cada migdia. I per retornar a aquests orígens, qui millor acompanyant a taula que la Judit (la meva filla) per fer-ho.
Can Vilà és un local de senzill, de barri, dels de tota la vida regentat per una família que ha sabut mantenir la seva essència any rere any. Al menjador trobem una gran llar de foc i al seu voltant llargues taules per compartir amb qui arribiabans o després que tu. Aquí la carta no és gaire extensa, cosa que no importa donat que aquí s’ha de venir a gaudir de la bona brasa on gaudiràs de bon gènere i de peces no habituals, tals com ous d’espinada, careta, morro, etc. I on la carn vindrà acompanyada d’una llesca gegant de pa torrat d’unes seques saltejades en cansalades i un allioli els de debò. Val a dir que no tot és brasa, tambétrobarem els guisats de tota la vida (callos, cap i pota, mandonguilles, calamars salsa…) Aquí res defraudarà mai. Passen els anys i continuem gaudint com aquell primer dia que ho vam trepitjar.
Llarga vida al Can Vilà!
Gran explicació d’un dels “de tota la vida”, i que, per sort, com a mínim es manté igual.