Gelida, pretèrit ben sostingut

Ressenya

Mentre em menjo un fricandó acompanyat d’una cervesa ben freda, just al darrera meu estan reomplint les bótes de vi pujats dalt d’una escala. Tenen dificultats amb una de les aixetes, que, essent nova, no acaba de funcionar com caldria. Entre els casumdenes del propietari i els silencis del proveïdor dels vins, arriba la noia que fa de cambrera i els explica com funciona realment l’aixeta nova. “Ah, d’acord, d’acord, llavors sí”, i continuen amb la faena.

Foto: Oriol Asensio

És ben d’hora pel matí i el lloc s’està omplint amb molta gent local i algun forani perdut, però ben aconsellat. No tenen menú en anglès, però la noia els explica els plats amb un anglès raonablement bo. Després del fricandó, els demano una truita de patates i haig de reconèixer que està deliciosa (més que en altres llocs on les truites són famoses).

En Josep, el forner de Can Bargalló, em toca el colze i em diu que dels seus croissants, ja no en queden (li’n compro sovint); “però xuxos sí”, li responc ràpidament, assenyalant la vitrina de la barra. Me’l trobo sovint, a en Josep, amb una colla d’esmorzadors, mantenint les tradicions que amb tanta bona traça atresora ell mateix amb el seu forn.

El cafè i el servei són tan ràpids, que quan acabo d’esmorzar faig una ronda de reconeixement pel local, descobrint detalls molt culés i artefactes antics encara en ús, dels que formen la història que converteixen el Gelida en un bon lloc tan pretèrit com actual, dels que queden ben pocs. Altament recomanable, de debò.

La Nota, el millor dels dos mons per esmorzar a Pineda

Ressenya

Els llocs per esmorzar, aquells a on va gent que està treballant, que deixa eines sobre la taula, on hi ha sempre caliu, solen ser sorollosos, caòtics, no aptes per delicats. A canvi pots comptar amb una bona cassola, amb racions satisfactòries, amb algú que t’engrescarà a prendre un xarrup i amb un balanç final satisfactori.

La cua de La Nota (Foto: Joan Pujol)

D’altres són més tranquils. Hi va gent que no crida, jubilats, professors d’institut, treballadors municipals. Allà creus que només podràs menjar un entrepà, fer un cafetó i saludar als veïns de taula amb un moviment de cap, sense aixecar la veu.
La Nota és la barreja d’aquests dos mons. Gent discreta i cassoles potents.
Un lloc cuidat, net, polit, on et tracten amablement i volen que surtis satisfet tant si vols un entrepà com si vols quelcom més contundent.

La Nota (Foto: Joan Pujol)

Avui tenien peus, cua, vedella, galtes i cap de llom amb carxofes. Hem tastat la cua i els peus. Els dos plats eren bons, ben fets, amb una salsa que demanava pa.
De mica en mica ha anat guanyant fama pels seus guisats entre la gent que coneix molts llocs, que surt dels típics i que vol tastar que fan pels llocs. Les vegades que hi he anat he sortit satisfet. És un bon lloc, a prop hi ha on aparcar sense problemes i sense pagar i no serà el primer lloc que et vingui al cap quan vulguis esmorzar per la zona, però surts content, així que, poc més es pot demanar. Tanquen els diumenges.