Al cor del Poble Sec, molt a prop de la plaça del Sortidor, hi trobem una casa de menjars que, a simple vista i tot passant pel davant, dius: “mira, un altre xinès”.
Sí, l’Axin és un senyor xinès, però el restaurant, de xinès, només en té l’amo i el nom. Quan t’has tret de sobre els prejudicis i decideixes entrar-hi a menjar, a esmorzar, t’endinses en un món de meravellosos plats casolans tradicionals de la cuina catalana que, amb l’inestimable ajuda a la cuina i a la sala del Jou, un simpàtic filipí, et fan vibrar cada vegada que en proves un de nou.
D’entrada, si hi arribes en hora punta esmorzadora i no has reservat, pot ser que no seguis i t’hagis d’esperar. Sempre hi ha moviment, xivarri… en definitiva, ambient de bar. Disposa també d’una terrassa nova de trinca que quan fa bo sempre és plena de parroquians, que o bé esmorzen, o juguen al dòmino o la fan petar amb els veïns.
A més, una cosa molt valorada pels esmorzadors: ha canviat el dia de descans. Ara també s’hi pot esmorzar els diumenges a canvi de no poder-hi anar els dilluns. Un gran encert.
Anem al que realment interessa, el menjar. A l’Axín et pots trobar uns peus de porc amb caragols bestials, un cap i pota notable, una tripa suculenta, un fricandó sublim, unes mandonguilles potents, una galta estofada o bé un platillo de xai, entre altres coses. Fins i tot, et pot treure un cap de corder fet i servit en una placa de forn que és pur espectacle. No falta mai el bacallà amb mongetes pel qui sigui un apassionat d’aquest peix.
Si no n’hi ha prou amb tot això, l’Axín és un mestre de la brasa. Pots assaborir-hi tota mena de carns a la brasa i mai tens cap queixa del punt de cocció. Una entranya ben maca tallada a tires com si fos una “txuleta”, els mateixos peus de porc o la galta, un majestuós entrecot i, opinió molt personal, el morro com a estrella. Ai el morro a la brasa que fa l’Axín. Cruixent, ben fet i tallat petit, difícil de trobar arreu. I si vols sardines a la brasa, també te les fa. I fantàstiques.
Tot això acompanyat, si així ho desitges, d’un ou ferrat i unes patates rosses casolanes com Déu mana.
Si sou més d’entrepans, tampoc us en faltaran. En destacaria el de pernil, però pernil del bo. Alguna vegada que en talla i passes per la vora te’l deixa tastar. És tot un artista.
I si voleu truita, doncs truita. Sempre en té una de patates a punt.
Ja només ens queda parlar del que costa tot plegat. Un esmorzar ben parit mai et pujarà més de 12 o 13 euros. Sempre marxes amb l’agradable sensació que has gaudit molt, tant del menjar com de l’ambient per un preu assequible i pensant que no tardaràs massa a tornar-hi.
Doncs ja ho sabeu, no deixeu que el nom us tiri enrera i aneu a esmorzar a Casa Axín.