Fricandó

Recepta

1 kg de vedella tallada a bistecs petits. 50 g de moixernons secs. 2 cebes trinxades. 2 tomàquets trinxats. 1 copa de vi blanc. Un raig de brandi. Farina. Oli. Sal. Aigua.
Per fer la picada: Un grapadet d’ametlles. 2 grans d’all. Julivert.

Deixeu els moixernons en remull un parell d’hores.

Salpebreu, enfarineu i fregiu la carn en una cassola amb oli, i reserveu-la.

En el mateix oli feu un sofregit concentrat amb la ceba i el tomàquet.

Afegiu-hi la carn, flamegeu-la amb el brandi i tot seguit tireu-hi el vi blanc i deixeu-lo reduir.

Mulleu-ho amb aigua fins que ho cobreixi i deixeu-ho coure a foc suau fins que la carn estigui tendra.

Escorreu els bolets, passeu-los lleugerament per la paella i afegiu-los a la cassola.

Quan faltin 10 minuts per acabar, afegiu-hi la picada.

El sofregit es pot fer sense tomàquet.
S’hi poden afegir olives sense pinyol.
En lloc d’aigua es pot fer servir brou de carn.
A la picada s’hi pot afegir una nyora, una mica de xocolata i uns carquinyolis.
Es pot acompanyar el plat de tota classe de bolets i de verdures.
En comptes de carn de vedella s’hi pot posar pit de gall dindi, carn magra de porc (fricandó de carn magra de porc) o de corder (fricandó de carn de corder), etc.

Capipota

Recepta

2 potes de vedella. 500 g de cap de vedella cuit. 2 cebes. 4 tomàquets. Llorer. Oli Sal. Pebre. Aigua.
Per fer la picada: 2 grans d’all. Julivert. 15 g de pinyons. 1 copa de vi ranci.

Bulliu les potes de vedella amb aigua, ceba, llorer i sal.
Escorreu-les i deixeu-les refredar parcialment, desosseu-les i talleu-les a trossos no gaire grans.
En una cassola sofregiu les cebes i els tomàquets amb una mica d’oli.
Afegiu-hi el cap tallat a daus, les potes i una mica d’aigua o brou de la cocció de les potes.
Afegiu-hi la picada deixatada amb el vi ranci i deixeu-ho coure tot junt una estona.
Poseu-ho a punt de sal i pebre.

S’hi pot afegir tripa de vedella. Es pot fer amb samfaina en lloc del sofregit.
S’hi poden afegir cigrons bullits al mateix moment que la picada i una mica de brou de la cocció dels cigrons.
S’hi poden afegir carreretes.

Tot bo: la reivindicació de l’entrepà de sempre

Ressenya

Sí, ja sé que l’entrepà no entra en la categoria del que normalment entenem com esmorzar de forquilla, tot i que hi ha llocs com, per exemple, la Bodega Montferry, on aquest agafa tota una altra dimensió. Però això no vol dir que l’entrepà, en els temps que corren, no necessiti ser reivindicat. Per desgràcia és així. Costa trobar entrepans on el contingut i el continent -allò de què està fet l’entrepà i el pa- estiguin a una alçada, ja no superlativa, sinó simplement digna. Una cosa molt diferent del que passa a tot el País Valencià, on la cultura de l’esmorzaret es basa en uns entrepans descomunals, acompanyats de la la picaeta

Pero no està tot perdut i encara queden llocs, com el bar Tot bo on es reivindica l’entrepà de tota la vida amb honors. És un local molt petit, que hi ha davant de l’Escola Industrial i que regenten la Noe i el Josep. Havia estat una granja d’aquelles de tota la vida -Granja Suiza, es deia-, de suïs, café amb llet i bikini, on anaven els padrins del barri. Després de passar per diverses mans i propietaris, ara ja fa un anys que es propietat d’aquesta filla i el seu pare.

La Noe, propietària del Tot bo, fent els entrepans a primera hora del matí

LLavors, quins requisits ha de complir un bon entrepà? Doncs els que dèiem; un bon pa, amb el tomàquet fregat -oli i sal-, i un embotit que no sembli de plàstic. La perfecció és un ideal difícil d’assolir i al Tot bo, com a mínim, es donen dues d’aquestes tres condicions. El pa és del tipus ciabatta (aquí xapata), tot i que no acaba de ser una cibatta italiana canònica. És l’adaptació que molts forns d’aquí han fet d’aquest pa típic di’Itàlia amb poca molla, que a’assembla al nostre pa de coca.

La pega és que no hi freguen el tomàquet, sinó que està ratllat i es pinta el pa. Aquest és un costum, el de fregar el tomàquet, que per desgràcia s’està perdent en molts establiments de la nostra restauració. Imagino que l’argument deu ser el de l’economia de temps, però em sembla una excusa justeta. En primer lloc, perquè crec que tampoc hi hagi tanta diferència. I en segon, perquè em sembla que començar a regatejar amb les coses més simples no cal mai.

Per sort, els embotits si estan a una gran alçada. En Josep és d’un poble de LLeida i d’allà es fa portar algunes coses i les que no ho són, també tenen un nivell apreciable a anys lluny del que moltes vegades et trobes quan demanes un entrepà. Els meus preferits són els dos que teniu a les imatges de més amunt, el de bull negre i el de xoriço picant. Però també m’agraden molt el de bull blanc i el de formatge, que no és mai aquell formatge de barra que no té gust de res, sinó un tipus manchego semi-sec, que està la mar de bé. .

No he provat el de butifarra a la planxa, de bon matí i havent d’anar a treballar després no sé si seria el millor, però la pinta i l’olor em fan sospitar que ha de ser un èxit rotund. D’altra banda, la Noe prepara cada día dues truites. Una clàssica de patates i una altra que sol ser de verdures o d’espinacs. La de patates és correctísima, les altres no les he tastat.

El Tot bo està al costat de l’Escola Industrial

Així que si esteu per la zona a l’hora d’esmorzar i amb gana, però tampoc com per arrassar amb tot, el Tot bo pot ser una bona alternativa. Els entrepans tenen una bona mida i la Noe no és garrepa amb el farciment, que sovint és un altre dels mals dels entrepans de molts llocs. Els preus estan bé. Un entrepà fred gran, una beguda i un café sol surt per 7 euros. Els entrepans calents són un pèl més cars. I atenció, que el Tot és bo deu tenir un dels millors preus del café per emportar de gran part de Barcelona: un euro.

Run Run Tapeo: gran descobriment a Lleida

Ressenya

Ahir dissabte i amb la millor companyia que un pot tenir, com són grans amics, ens vam apropar a la barriada de La Bordeta de Lleida🏙️, on vam visitar el Run Run tapeo🍱.
Un local bastant nou i molt acollidor que és regentat per la simpàtica Blixaida👩🏻‍🍳, que ens va fer sentir com a casa🏠.
Ens va sorprendre molt la gran oferta en esmorzars de forquilla🍽️ que ens van oferir, i on vam degustar diversos plats com els seus famosos ous🍳 amb sal mandon negra, cansalada i xoriço picant, un bon plat de morro i orella de tocino🐖 i una excel·lent cua de bou🐂 que els que la vàren demanar, van dir que és de les millors que han provat mai😋.
Per regar🚿 aquest magnífic esmorzar, ens van oferir una botella🍾 Magnum de les bodegues Prado del rey de Ribera del Duero, un senyor vi🍷 per servidor de les varietats tempranillo, cabernet sauvignon i merlot, tot un clàssic🥰
.
Felicitats Blixaida i tot l’equip👨‍👩‍👦‍👦 del Run Run & tapeo, vam gaudir d’un molt bon esmorzar de forquilla🍴, sens dubte un local de Lleida que han de visitar els bons esmorzadors, el recomanem al 200%, de nou, felicitats de tot ❤️ per la feina ben feta!.


📍 Carrer Pla d’Urgell, 49 – La Bordeta – Lleida
.
📸 Cua de bou, ous amb cansalada i xoriço i morro i orella de tocino
.
💰 Amanida, plat, vi de carta, cigaló i tubo licor: aprox 15€
.
💥 Cua de bou, sens dubte
.
🕛 Diumenge descans setmanal
.
📞 973 04 37 76
.
📲 Facebook: Run Run & Tapeo

Foto i escrit instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo Puig
Adreça:
C/ Pla d'Urgell, 49

La Taverna del Subirà

Ressenya

Si voleu fer a peu l’etapa 1 de la Ruta del Serrallonga (GR-178) que comença a Santa Coloma de Farners i acaba a Osor, la Taverna del Subirà és parada obligatòria a mig camí. Situada a Santa Creu d’Horta, és el lloc perfecte per carregar les bateries amb el seu menú fixe de 23€. Us serviran els seus 4 plats de primer: amanida verda de tomàquet, escalivada amb formatge de cabra, pèsols del Subirà i pa amb tomàquet amb embotit de la zona. Després podreu escollir de segon entre un dels seus plats de la seva extensa carta (peus de porc amb cargols, rostit de ratafia, galta de porc, brasa diversa, etc.). Postres casolans inclosos i porró de vi com a mestre de cerimònies. I l’amabilitat del Joel no té preu, us farà sentir com a casa.

També s’hi pot arribar en cotxe per una pista forestal des de Sant Hilari Sacalm on gaudireu d’uns paratges preciosos de boscos castanyers i un cop arribeu a la Taverna del Subirà comprovareu que la seva localització és immillorable, amb vistes espectaculars a les Guilleries, i si teniu sort i us poden fer un lloc a la terrasa en un dia assolellat ja haureu fet bingo!

Tingueu en compte dues coses: truqueu abans per reservar perquè només obren divendres, dissabtes i diumenges i porteu diners en efectiu (la cobertura del lloc juga males passades al datàfon).

Aneu-hi i gaudiu-lo!

 

Xavi Cormand
Adreça:
-
Web:
https://www.facebook.com/tavernasubira

Casa Pau: esmorzars a la Vall d’Aran

Ressenya

Aquest cap de setmana vam visitar les boniques terres araneses del nostre estimat Pirineu català🏞️
.
S’ha de ser franc, poca tradició d’esmorzars de forquilla🍽️ a la zona, on una cosina💁 que viu a la Vall, @angieescur ens va recomanar visitar la Sidreria Casa Pau @sidreria_casapau , regentada pel Canut @canutjosep 👨🏻‍🍳 (#Grande 💪🏻💪🏻)
.
Un petit local en forma de taberna amagat a la bonica població d’Artiés🏘️, on ens van oferir uns bons ous ferrats amb llonganissa aranesa🍳

Per regar aquest esmorzar, vam escollir un @rioja jove 2019 de la bodega Artuke🍷 tempranillo 95%, amb un bon equilibri en boca que ens va sorprendre😋.

Vam petar la xerrada amb el Canut i ens va dir que té intencions de promocionar els esmorzars al seu local💪🏻, ja que és un gran amant d’aquest àpat😉.
Gràcies Canut, per rebre’ns a casa teva i mostrar-nos la teva simpatia, quan pugem altre cop, t’avisarem amb temps☎️ per degustar algun plat de caça🐗 del qual ens vas parlar😃.
Per baixar l’esmorzar🚶, vam visitar @aranpark.bossost , una espècie de zoològic a l’aire lliure, on pots veure animals autòctons en el seu hàbitat🏔️, menció especial als ossos dels Pirineus, espectaculars🐻
.
📍 Sidreria Casa Pau – Carrer Molino, 14 – Artiés
.
📸 Ous amb llonganissa de la zona i patates
.
🍷 Rioja, bodegas Artuke
.
💰 Plat, Vi de carta (a compartir), cigaló i tubo licor: 16€
.
🕛 En temporada d’estiu i esquí, obert tots els dies
.
💥 Carns de caça

Instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo Puig - Esmorzars de forquilla Lleida

Adreça:

Carrer molino, 14 - Artiés

Casa Aragón de Lleida

Ressenya

La Casa Aragón de Lleida, regentat pel Josep i la Nathy, com bé el seu nom indica, és el local social de la Casa Regional Aragonesa de Lleida.

Una de les seves especialitats són els guisats; doncs dit i fet. Vam demanar una bona i gran galta de tocino amb el seu suc i un llit de patata, que va homenatjar el nostre paladar.

Felicitats Josep i Nathy per mimar tant la cuina casolana que oferiu als vostres clients

📍 Passeig de Ronda, 4 – Lleida

📸 Galta de tocino

🕛 Consultar

💰 Plat, vi de la casa, cigaló i tubo licor: 14€

💥Guisats del dia

Instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo - Esmorzars forquilla Lleida

Adreça:

Passeig de Ronda, 4

Can Pairot: un parc d’atraccions dels fogons

Ressenya

A tots els barris, a totes les ciutats i a totes les comarques hi ha un restaurant mític. O més d’un. Solen ser espais històrics que les velles generacions descobreixen a les noves. A Osona, un d’aquests restaurants, és Can Pairot. Antigament havia servit de botiga de queviures al centre de Santa Cecília de Voltregà. La gent del poble ho feia servir com a punt de trobada fins que, el 1991, la família Gimbert Estrada hi va fundar el restaurant actual.

No està a Vic, no és a cap nucli poblat ni prop de cap monument o punt especialment turístic; però la gran majoria d’osonencs saben on és o n’han sentit a parlar. Personalment, recordo el primer cop que vaig anar a Can Pairot com una experiència similar a la primera visita a Port Aventura. El restaurant és un parc d’atraccions per als amants del menjar de proximitat i casolà. Com si totes les àvies catalanes haguessin unit forces per obrir un local. 

De camí al primer àpat a Can Pairot demanava recomanacions a l’amic que m’hi portava. ‘Què menjaràs tu?, què em recomanes?, què és el que més  demana la gent?’. I em roncava la panxa, salivava i se’m posaven els ulls com dues taronges mentre escoltava les seves respostes. Com qui s’imagina pujant al Dragon Khan per primer cop, planeja amb els amics quines atraccions visitarà primer o intenta trobar la manera de reaccionar a un gol del Barça en la seva estrena al Camp Nou. Totes elles, diferents experiències sensorials. 

“La tira de costella és obligatòria, la botifarra a la brasa és boníssima i dona la volta al plat, les galtes guisades es desfan a la boca o els peus de porc amb la seva salsa són inigualables”, em deia el meu amic, fent créixer els meus dubtes. És curiós, però, que en un restaurant osonenc on la carn és excel·lent, un dels plats més demanats i amb els que tothom coincideix sigui l’amanida de ceba i tomàquet. Uns talls d’aquesta en juliana, amb el seu punt de picant just, reposa sobre un llit de tomàquet ratllat ben amanit. Can Pairot és el futbol total. Joc senzill: producte bo i cuina de tota la vida. Sense malabarismes, la pilota curta i al peu. 

Ara bé, la sensació de la primera visita només és comparable quan un mateix fa el paper de mentor a un nouvingut. Veure gaudir a un novell de Can Pairot amb els ous ferrats amb patates rosses, amb la vedella amb bolets o rient per sota al nas quan l’altre no s’acaba la tira de costella suposa una gran satisfacció. El cert és que necessitem compartir els nostres espais de gaudi per reafirmar que aquell és un plaer universal. 

I això sembla que també ho necessiten els amos de Can Pairot. Una de les coses que sorprèn més quan un entra a l’antiga masia, ara restaurant, és veure una paret plena de fotografies de famosos que han visitat el local. Des de futbolistes del Barça, passant per motoristes, cuiners com el propi Karlos Arguiñano o cantants i músics de fama nacional i estatal. Al final, però, suposo que el seu goig més gran és veure com la placeta d’entrada a la masia i el seu interior s’omplen cada dissabte i cada diumenge al matí de clientela en busca d’un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Poden ser ciclistes, motoristes o bons vivants que es lleven amb l’únic objectiu d’anar al parc d’atraccions osonenc dels fogons.

 

 

Ramon Anglada Areñas

El Gelida, un clàssic

Ressenya

El Gelida a Barcelona, és un clàssic que no pot faltar en els esmorzars de forquilla. Un restaurant familiar que conserva la mateixa decoració des dels seus inicis. Si no el coneixes o no te l’han recomenat de ben segur que no hi entres perque quan passes per davant no t’hi fixes o penses que és cutre.

I aquest és el secret millor guardat. Que un hi peregrina perque el boca orella funciona a la perfecció. Quan hi entres penses que has fet un pas enrera en el temps. El primer que sents és un olor a ranci, cigaló i plats guisats.  Però quan t’hi asseus hi saboreixes un cap i pota magistral , uns cigrons per llepar-se els dits, unes galtes on sucar-hi pa que et fan sentir nostàlgic en recuperar la memòria dels sabors de tota la vida, d’aquells plats que cuinàven les nostres àvies i que s’han perdut entre els bars de moda d’aquesta ciutat.

I a més a més compleix amb les 3 B: bo, bonic, barat. I si hi voleu dinar també ho podeu fer. Però un consell; no més tard de la una perque si no, no trobareu res perque el que no corre vola.

MARIA CALABUIG

Adreça:

Diputació, 133

Bar Elias: guisats en alça

Ressenya

Guisar en condicions, un valor que va a la baixa? Al Bar Elias passa tot el contrari i tot passa per davant del teu nas, amb aquella flaire del bon sofregit, del raig de vi ranci quan s’hi escau, de les patates perfectament rustides, que et faria demanar la pissarra sencera: mandonguilles amb pèsols, cua de bou, costella de porc, estofat de vedella, russa, calamarsets amb salsa i encara més. Tot no t’ho podràs acabar (crec!), però de ben segur que repetiràs ració de pa per sucar, sucar i tornar a sucar en aquestes salses i aquests fondos que són fetes del color veritable de l’amor. I com l’amor, t’enganxarà, en voldràs més, hi pensaràs sovint i, si ets savi, hi tornaràs periòdicament perquè ja hauràs conegut la felicitat suprema que és sortir ben menjat i ben atès, sense impostures ni disbarats, a la magnífica però complicada ciutat que de vegades és la nostra estimada Barcelona.

Bar Elias

Adreça:

Carrer de Mallorca, 525

Web:

https://www.instagram.com/elbarelias/