Tot bo: la reivindicació de l’entrepà de sempre

Ressenya

Sí, ja sé que l’entrepà no entra en la categoria del que normalment entenem com esmorzar de forquilla, tot i que hi ha llocs com, per exemple, la Bodega Montferry, on aquest agafa tota una altra dimensió. Però això no vol dir que l’entrepà, en els temps que corren, no necessiti ser reivindicat. Per desgràcia és així. Costa trobar entrepans on el contingut i el continent -allò de què està fet l’entrepà i el pa- estiguin a una alçada, ja no superlativa, sinó simplement digna. Una cosa molt diferent del que passa a tot el País Valencià, on la cultura de l’esmorzaret es basa en uns entrepans descomunals, acompanyats de la la picaeta

Pero no està tot perdut i encara queden llocs, com el bar Tot bo on es reivindica l’entrepà de tota la vida amb honors. És un local molt petit, que hi ha davant de l’Escola Industrial i que regenten la Noe i el Josep. Havia estat una granja d’aquelles de tota la vida -Granja Suiza, es deia-, de suïs, café amb llet i bikini, on anaven els padrins del barri. Després de passar per diverses mans i propietaris, ara ja fa un anys que es propietat d’aquesta filla i el seu pare.

La Noe, propietària del Tot bo, fent els entrepans a primera hora del matí

LLavors, quins requisits ha de complir un bon entrepà? Doncs els que dèiem; un bon pa, amb el tomàquet fregat -oli i sal-, i un embotit que no sembli de plàstic. La perfecció és un ideal difícil d’assolir i al Tot bo, com a mínim, es donen dues d’aquestes tres condicions. El pa és del tipus ciabatta (aquí xapata), tot i que no acaba de ser una cibatta italiana canònica. És l’adaptació que molts forns d’aquí han fet d’aquest pa típic di’Itàlia amb poca molla, que a’assembla al nostre pa de coca.

La pega és que no hi freguen el tomàquet, sinó que està ratllat i es pinta el pa. Aquest és un costum, el de fregar el tomàquet, que per desgràcia s’està perdent en molts establiments de la nostra restauració. Imagino que l’argument deu ser el de l’economia de temps, però em sembla una excusa justeta. En primer lloc, perquè crec que tampoc hi hagi tanta diferència. I en segon, perquè em sembla que començar a regatejar amb les coses més simples no cal mai.

Per sort, els embotits si estan a una gran alçada. En Josep és d’un poble de LLeida i d’allà es fa portar algunes coses i les que no ho són, també tenen un nivell apreciable a anys lluny del que moltes vegades et trobes quan demanes un entrepà. Els meus preferits són els dos que teniu a les imatges de més amunt, el de bull negre i el de xoriço picant. Però també m’agraden molt el de bull blanc i el de formatge, que no és mai aquell formatge de barra que no té gust de res, sinó un tipus manchego semi-sec, que està la mar de bé. .

No he provat el de butifarra a la planxa, de bon matí i havent d’anar a treballar després no sé si seria el millor, però la pinta i l’olor em fan sospitar que ha de ser un èxit rotund. D’altra banda, la Noe prepara cada día dues truites. Una clàssica de patates i una altra que sol ser de verdures o d’espinacs. La de patates és correctísima, les altres no les he tastat.

El Tot bo està al costat de l’Escola Industrial

Així que si esteu per la zona a l’hora d’esmorzar i amb gana, però tampoc com per arrassar amb tot, el Tot bo pot ser una bona alternativa. Els entrepans tenen una bona mida i la Noe no és garrepa amb el farciment, que sovint és un altre dels mals dels entrepans de molts llocs. Els preus estan bé. Un entrepà fred gran, una beguda i un café sol surt per 7 euros. Els entrepans calents són un pèl més cars. I atenció, que el Tot és bo deu tenir un dels millors preus del café per emportar de gran part de Barcelona: un euro.

Run Run Tapeo: gran descobriment a Lleida

Ressenya

Ahir dissabte i amb la millor companyia que un pot tenir, com són grans amics, ens vam apropar a la barriada de La Bordeta de Lleida🏙️, on vam visitar el Run Run tapeo🍱.
Un local bastant nou i molt acollidor que és regentat per la simpàtica Blixaida👩🏻‍🍳, que ens va fer sentir com a casa🏠.
Ens va sorprendre molt la gran oferta en esmorzars de forquilla🍽️ que ens van oferir, i on vam degustar diversos plats com els seus famosos ous🍳 amb sal mandon negra, cansalada i xoriço picant, un bon plat de morro i orella de tocino🐖 i una excel·lent cua de bou🐂 que els que la vàren demanar, van dir que és de les millors que han provat mai😋.
Per regar🚿 aquest magnífic esmorzar, ens van oferir una botella🍾 Magnum de les bodegues Prado del rey de Ribera del Duero, un senyor vi🍷 per servidor de les varietats tempranillo, cabernet sauvignon i merlot, tot un clàssic🥰
.
Felicitats Blixaida i tot l’equip👨‍👩‍👦‍👦 del Run Run & tapeo, vam gaudir d’un molt bon esmorzar de forquilla🍴, sens dubte un local de Lleida que han de visitar els bons esmorzadors, el recomanem al 200%, de nou, felicitats de tot ❤️ per la feina ben feta!.


📍 Carrer Pla d’Urgell, 49 – La Bordeta – Lleida
.
📸 Cua de bou, ous amb cansalada i xoriço i morro i orella de tocino
.
💰 Amanida, plat, vi de carta, cigaló i tubo licor: aprox 15€
.
💥 Cua de bou, sens dubte
.
🕛 Diumenge descans setmanal
.
📞 973 04 37 76
.
📲 Facebook: Run Run & Tapeo

Foto i escrit instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo Puig
Adreça:
C/ Pla d'Urgell, 49

La Taverna del Subirà

Ressenya

Si voleu fer a peu l’etapa 1 de la Ruta del Serrallonga (GR-178) que comença a Santa Coloma de Farners i acaba a Osor, la Taverna del Subirà és parada obligatòria a mig camí. Situada a Santa Creu d’Horta, és el lloc perfecte per carregar les bateries amb el seu menú fixe de 23€. Us serviran els seus 4 plats de primer: amanida verda de tomàquet, escalivada amb formatge de cabra, pèsols del Subirà i pa amb tomàquet amb embotit de la zona. Després podreu escollir de segon entre un dels seus plats de la seva extensa carta (peus de porc amb cargols, rostit de ratafia, galta de porc, brasa diversa, etc.). Postres casolans inclosos i porró de vi com a mestre de cerimònies. I l’amabilitat del Joel no té preu, us farà sentir com a casa.

També s’hi pot arribar en cotxe per una pista forestal des de Sant Hilari Sacalm on gaudireu d’uns paratges preciosos de boscos castanyers i un cop arribeu a la Taverna del Subirà comprovareu que la seva localització és immillorable, amb vistes espectaculars a les Guilleries, i si teniu sort i us poden fer un lloc a la terrasa en un dia assolellat ja haureu fet bingo!

Tingueu en compte dues coses: truqueu abans per reservar perquè només obren divendres, dissabtes i diumenges i porteu diners en efectiu (la cobertura del lloc juga males passades al datàfon).

Aneu-hi i gaudiu-lo!

 

Xavi Cormand
Adreça:
-
Web:
https://www.facebook.com/tavernasubira

Casa Pau: esmorzars a la Vall d’Aran

Ressenya

Aquest cap de setmana vam visitar les boniques terres araneses del nostre estimat Pirineu català🏞️
.
S’ha de ser franc, poca tradició d’esmorzars de forquilla🍽️ a la zona, on una cosina💁 que viu a la Vall, @angieescur ens va recomanar visitar la Sidreria Casa Pau @sidreria_casapau , regentada pel Canut @canutjosep 👨🏻‍🍳 (#Grande 💪🏻💪🏻)
.
Un petit local en forma de taberna amagat a la bonica població d’Artiés🏘️, on ens van oferir uns bons ous ferrats amb llonganissa aranesa🍳

Per regar aquest esmorzar, vam escollir un @rioja jove 2019 de la bodega Artuke🍷 tempranillo 95%, amb un bon equilibri en boca que ens va sorprendre😋.

Vam petar la xerrada amb el Canut i ens va dir que té intencions de promocionar els esmorzars al seu local💪🏻, ja que és un gran amant d’aquest àpat😉.
Gràcies Canut, per rebre’ns a casa teva i mostrar-nos la teva simpatia, quan pugem altre cop, t’avisarem amb temps☎️ per degustar algun plat de caça🐗 del qual ens vas parlar😃.
Per baixar l’esmorzar🚶, vam visitar @aranpark.bossost , una espècie de zoològic a l’aire lliure, on pots veure animals autòctons en el seu hàbitat🏔️, menció especial als ossos dels Pirineus, espectaculars🐻
.
📍 Sidreria Casa Pau – Carrer Molino, 14 – Artiés
.
📸 Ous amb llonganissa de la zona i patates
.
🍷 Rioja, bodegas Artuke
.
💰 Plat, Vi de carta (a compartir), cigaló i tubo licor: 16€
.
🕛 En temporada d’estiu i esquí, obert tots els dies
.
💥 Carns de caça

Instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo Puig - Esmorzars de forquilla Lleida

Adreça:

Carrer molino, 14 - Artiés

Casa Aragón de Lleida

Ressenya

La Casa Aragón de Lleida, regentat pel Josep i la Nathy, com bé el seu nom indica, és el local social de la Casa Regional Aragonesa de Lleida.

Una de les seves especialitats són els guisats; doncs dit i fet. Vam demanar una bona i gran galta de tocino amb el seu suc i un llit de patata, que va homenatjar el nostre paladar.

Felicitats Josep i Nathy per mimar tant la cuina casolana que oferiu als vostres clients

📍 Passeig de Ronda, 4 – Lleida

📸 Galta de tocino

🕛 Consultar

💰 Plat, vi de la casa, cigaló i tubo licor: 14€

💥Guisats del dia

Instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo - Esmorzars forquilla Lleida

Adreça:

Passeig de Ronda, 4

Can Pairot: un parc d’atraccions dels fogons

Ressenya

A tots els barris, a totes les ciutats i a totes les comarques hi ha un restaurant mític. O més d’un. Solen ser espais històrics que les velles generacions descobreixen a les noves. A Osona, un d’aquests restaurants, és Can Pairot. Antigament havia servit de botiga de queviures al centre de Santa Cecília de Voltregà. La gent del poble ho feia servir com a punt de trobada fins que, el 1991, la família Gimbert Estrada hi va fundar el restaurant actual.

No està a Vic, no és a cap nucli poblat ni prop de cap monument o punt especialment turístic; però la gran majoria d’osonencs saben on és o n’han sentit a parlar. Personalment, recordo el primer cop que vaig anar a Can Pairot com una experiència similar a la primera visita a Port Aventura. El restaurant és un parc d’atraccions per als amants del menjar de proximitat i casolà. Com si totes les àvies catalanes haguessin unit forces per obrir un local. 

De camí al primer àpat a Can Pairot demanava recomanacions a l’amic que m’hi portava. ‘Què menjaràs tu?, què em recomanes?, què és el que més  demana la gent?’. I em roncava la panxa, salivava i se’m posaven els ulls com dues taronges mentre escoltava les seves respostes. Com qui s’imagina pujant al Dragon Khan per primer cop, planeja amb els amics quines atraccions visitarà primer o intenta trobar la manera de reaccionar a un gol del Barça en la seva estrena al Camp Nou. Totes elles, diferents experiències sensorials. 

“La tira de costella és obligatòria, la botifarra a la brasa és boníssima i dona la volta al plat, les galtes guisades es desfan a la boca o els peus de porc amb la seva salsa són inigualables”, em deia el meu amic, fent créixer els meus dubtes. És curiós, però, que en un restaurant osonenc on la carn és excel·lent, un dels plats més demanats i amb els que tothom coincideix sigui l’amanida de ceba i tomàquet. Uns talls d’aquesta en juliana, amb el seu punt de picant just, reposa sobre un llit de tomàquet ratllat ben amanit. Can Pairot és el futbol total. Joc senzill: producte bo i cuina de tota la vida. Sense malabarismes, la pilota curta i al peu. 

Ara bé, la sensació de la primera visita només és comparable quan un mateix fa el paper de mentor a un nouvingut. Veure gaudir a un novell de Can Pairot amb els ous ferrats amb patates rosses, amb la vedella amb bolets o rient per sota al nas quan l’altre no s’acaba la tira de costella suposa una gran satisfacció. El cert és que necessitem compartir els nostres espais de gaudi per reafirmar que aquell és un plaer universal. 

I això sembla que també ho necessiten els amos de Can Pairot. Una de les coses que sorprèn més quan un entra a l’antiga masia, ara restaurant, és veure una paret plena de fotografies de famosos que han visitat el local. Des de futbolistes del Barça, passant per motoristes, cuiners com el propi Karlos Arguiñano o cantants i músics de fama nacional i estatal. Al final, però, suposo que el seu goig més gran és veure com la placeta d’entrada a la masia i el seu interior s’omplen cada dissabte i cada diumenge al matí de clientela en busca d’un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Poden ser ciclistes, motoristes o bons vivants que es lleven amb l’únic objectiu d’anar al parc d’atraccions osonenc dels fogons.

 

 

Ramon Anglada Areñas

El Gelida, un clàssic

Ressenya

El Gelida a Barcelona, és un clàssic que no pot faltar en els esmorzars de forquilla. Un restaurant familiar que conserva la mateixa decoració des dels seus inicis. Si no el coneixes o no te l’han recomenat de ben segur que no hi entres perque quan passes per davant no t’hi fixes o penses que és cutre.

I aquest és el secret millor guardat. Que un hi peregrina perque el boca orella funciona a la perfecció. Quan hi entres penses que has fet un pas enrera en el temps. El primer que sents és un olor a ranci, cigaló i plats guisats.  Però quan t’hi asseus hi saboreixes un cap i pota magistral , uns cigrons per llepar-se els dits, unes galtes on sucar-hi pa que et fan sentir nostàlgic en recuperar la memòria dels sabors de tota la vida, d’aquells plats que cuinàven les nostres àvies i que s’han perdut entre els bars de moda d’aquesta ciutat.

I a més a més compleix amb les 3 B: bo, bonic, barat. I si hi voleu dinar també ho podeu fer. Però un consell; no més tard de la una perque si no, no trobareu res perque el que no corre vola.

MARIA CALABUIG

Adreça:

Diputació, 133

Bar Elias: guisats en alça

Ressenya

Guisar en condicions, un valor que va a la baixa? Al Bar Elias passa tot el contrari i tot passa per davant del teu nas, amb aquella flaire del bon sofregit, del raig de vi ranci quan s’hi escau, de les patates perfectament rustides, que et faria demanar la pissarra sencera: mandonguilles amb pèsols, cua de bou, costella de porc, estofat de vedella, russa, calamarsets amb salsa i encara més. Tot no t’ho podràs acabar (crec!), però de ben segur que repetiràs ració de pa per sucar, sucar i tornar a sucar en aquestes salses i aquests fondos que són fetes del color veritable de l’amor. I com l’amor, t’enganxarà, en voldràs més, hi pensaràs sovint i, si ets savi, hi tornaràs periòdicament perquè ja hauràs conegut la felicitat suprema que és sortir ben menjat i ben atès, sense impostures ni disbarats, a la magnífica però complicada ciutat que de vegades és la nostra estimada Barcelona.

Bar Elias

Adreça:

Carrer de Mallorca, 525

Web:

https://www.instagram.com/elbarelias/

La placeta: dels top a les Garrigues!

Ressenya

Ahir Diumenge vam viatjar🚗 fins a la població d’Arbeca, a la bonica comarca de Les Garrigues🌳
.
Vam visitar el restaurant @laplaceta, de caire rústic i regentat per la @rosamonicomorales 👩🏻‍🍳 & Jaume👨🏻‍🍳 davant dels fogons!
.
Molta oferta que ens va cantar📢 la Rosa d’esmorzars de forquilla🍽️, ja que és una de les seves especialitats i on ens vam decantar pels guisats, com van ser una galta de porc🐖 desossada i uns peus de tocino🐷, tots dos amb el seu suc i bolets🍄
.
Per regar aquest molt bon esmorzar, vam degustar un vi🍷 d’un petit celler d’Arbeca @vinyaelsvilars de la varietat🍇 merlot & Sirah i @docostersdelsegre
.
Per finalitzar, vam fer un homenatge al producte de proximitat😋, on vam poder degustar diferents licors de cooperatives⚒️ d’Arbeca com són @trescadires i @lasobirana , menció especial al Penjat #Tronjó, un licor de Taronja🍊 amb una elaboració tradicional i curiosa, ja que la taronja és penjada sobre l’aiguardent i aquest agafa els seus aromes🥃
.
Rosa & Jaume, gràcies infinites per rebre’ns a casa vostra, repetirem en altres ocasions de ben segur, per gaudir dels altres molts plats de la vostra gran oferta📝 en esmorzars de forquilla i disfrutar d’una bona sobretaula com vàrem fer💪🏻
.
….i que millor per baixar l’esmorzar, que fer @arbecaturisme🚶🏻‍♂️, on @alberttarrio i servidor @jonhylleida vam visitar els famosos @vilars_arbeca , un antic poble🏘️ ibèric i fortalesa, amb més de 2800 anys d’història, simplement espectacular😃
.
📍 Plaça esglèsia, 7 – Arbeca
.
📸 Galta de porc desossada & peus de tocino
.
🕛 Dilluns descans setmanal
.
💰 Menú 8,5e (amanida, plat, vi i cafè)
.
💥 Tronjó
.
🖥️ www.laplacetarestaurant.cat – www.elsvilars.cat
.
💰 Visita Els Vilars – 3💶

Jonathan Nuevo Puig

Adreça:

Plaça esglèsia, 7

Web:

www.laplacetarestaurant.cat

Ca la Mercè: Emblema del Lluçanès

Ressenya

A la Plaça Nova de Sant Boi de Lluçanès volta poca gent. Un avi descansa en un banc i es mira amb indolència dos nens que juguen prop de la font d’aigua. La vida sembla que passi més a poc a poc durant els mesos d’estiu en aquest poble del Lluçanès. En una cantonada, sense cap més ostentació que algun gat endormiscat sota l’ombra, hi trobem Ca La Mercè. A diferència de la plaça, la vida esclata als fogons del restaurant i s’espera a les seves taules de fusta altes i cadires de boga. És d’hora al matí, però a l’entrada ja hi havia algunes bicicletes aparcades que evidencien la qualitat d’aquest punt de trobada.

De ruta pel Lluçanès, busquem un bon esmorzar de forquilla i ganivet. L’amplitud del menjador ja convida a sentir-se com a casa i aquesta sensació es reforça quan venen a atendre amb un directe ‘què posarem?’. Així. Sense carta ni un menú escrit, com si d’aquella cuina en pogués sortir qualsevol plat de la pròpia àvia. Demanem pilotilles amb tela i unes torrades amb cansalada. La sorpresa arriba quan ens serveixen l’esmorzar seguit d’una ració de mongetes seques. Aquest és l’encant de Ca La Mercè. Els detalls es cuiden i, gentilesa de la casa, solen acompanyar qualsevol comanda amb seques. Impossible no buidar, també, aquest plat. La cansalada se serveix al punt sobre dues bones llesques de pa de pagès i la ració de pilotilles és de quatre unitats, cada una d’elles gairebé cap en un puny. Com a altres opcions, també es pot optar per una truita d’alls tendres per a qui prefereix un esmorzar més lleuger. En cas de dubte, és bo preguntar i deixar-se aconsellar sobre els plats del dia, perquè a banda de brasa també solen servir guisats com capipota.

Això és només un tast del què ofereix aquest restaurant. En aquest cas, a l’hora d’esmorzar. La resta de la seva carta per als dinars i sopars l’integren plats variats de la gastronomia tradicional catalana. Des de trinxat amb botifarra negre, galtes de porc a la brasa o filet de vedella amb salsa de ratafia; fins a guisats com jarret o costella de porc i plats de peix com llobarro o pebrots farcits de brandada de bacallà.

Amb els plats nets i el porró de vi mig buit, s’assaboreix el moment just abans d’anar a pagar. Però, llavors, arriba la segona sorpresa de Ca La Mercè en forma de pastissets casolans. I és que a banda de fonda, amb esmorzars i dinars i sopars -aquests sí amb menú i carta-, el restaurant està especialitzat en postres. Els esmorzars no solen omplir el menjador i, suposem, que els gerents aprofiten aquests clients com a banc de proves de la seva reposteria. 

Al Lluçanès no només hi hem vingut a menjar. El seu entorn ofereix un ventall d’excursions molt ampli, sigui a peu, corrents o en bicicleta. Ben a prop de Sant Boi hi trobem el Santuari dels Munts. Aquesta és una ruta circular d’uns 9 km que s’endinsa pels boscos del voltant de Sant Boi fins a enfilar-se al santuari, a 1.057 metres. Des d’aquí hi ha una vista excel·lent de la plana de Vic i del terreny muntanyós del Bisaura. Si es vol allargar més la ruta, el Lluçanès està ple de pistes forestals que connecten tots els seus municipis. I, des del propi Santuari dels Munts, es pot seguir la volta cap a Sant Agustí, Alpens i Sora per acabar d’explorar la frondositat dels boscos de roure i pi del Lluçanès. 

Fins i tot, i com a exemple de l’atracció cap aquesta subcomarca, és molt comuna l’excursió cap a Sant Boi des del cor d’Osona. Direcció Sant Hipòlit, enfilant-se per la carretera de la Trona, sobresurt Sant Martí Xic. Superada la cinglera, i amb ganes de seguir pedalant, es pot seguir la pista direcció Santa Llúcia per acabar d’agafar els últims corriols de baixada fins a Sant Boi. Per, llavors, donar vida a la Plaça Nova i tancar el matí esmorzant a Ca La Mercè.