La Tasca: braseria a Lleida

Ressenya

Ara fa uns dies vam visitar una de les braseries més top, per servidor que tenim a la nostra estimada ciutat de Lleida, com és La Tasca, ubicada des del 1996 a la barriada del Secà de Sant Pere i regentada pel gran José Miguel.
Molta oferta matinal, en un local en què es respira l’essència d’un bon esmorzar de forquilla i on les carns a la brasa són la seva especialitat.
Nosaltres ens vam decantar per unes bones costelletes de corder, tot això regat amb un bon vi Ànima de Raïmat, i rematant amb un bon músic i el seu porro de moscatell.
Moltes felicitats José Miguel i tota la família de la Tasca, pel bon fer i amor a l’hostaleria, és un plaer visitar casa vostra sempre que podem, i de ben segur que repetirem en un futur no molt llunyà
📍 Av. Secà Sant Pere, 38 – Secà de Sant Pere – Lleida

🕛 Obert tots els dies

💰 Menú matinal a 8,5💶 amanida, plat brasa, vi i cafè (opció a suplements)

💥 Brasa en general

📲https://www.braserialatasca.com

Foto i escrit instagram: @esmorzarsdeforquill.cat

Jonathan Nuevo Puig
Adreça:
Av. Seca de Sant Pere, 38
Web:
https://www.braserialatasca.com

Esmorzar al restaurant Caprici d’Igualada

Ressenya

Aquest dissabte aprofitant la reobertura dels restaurants hem fet un esmorzar de forquilla i ganivet al restaurant el Caprici d’Igualada, situat al casc antic al costat de la plaça de l’Ajuntament en un correló amb unes voltes molt guapes.

Aquest establiment es prou conegut a la ciutat per la seva cuina cassolana amb productes de qualitat, els clients omplen sovint les seves taules per dinar i per sopar però nosaltres els hem proposat d’anar a fer un esmorzar i l’Emili , el cap del restaurant ha acceptat el repte. A les 10 del matí els quatre amics ja estavem entaulats i hem començat la desfilada amb un plat de les seves braves, seguits d’unes carxofes amb pernil i uns canalons de peus de porc i per acabar un melós de vedella i una pota de pop, a topeeee!!!!
Ben servits i ben menjats, gràcies Emili i Maria.

JOAN LLORENS CAROL
Adreça:
Carrer de Sant Roc, 11 Igualada(Barcelona)
Web:
www.elcaprici.com

Hostal Serrasolsas: una lluita contra el temps

Ressenya

El temps pot ser letal per als negocis i el bullici dels carrers en els entorns rurals. On abans hi havia comerços locals, tavernes o restaurants de referència, ara només s’hi veuen persianes abaixades. La vida al camp és sacrificada, requereix vocació i, això, municipis com Vidrà ho coneixen de primera mà. Ara bé, als caps de setmana la història és ben diferent. El Bisaura i l’entorn de la Serra de Milany atrauen excursionistes, ciclistes i famílies que volen gaudir d’espais naturals com el Salt del Molí, Bellmunt o el castell de Milany. 

Només cal anar qualsevol dissabte al matí a l’Hostal Serrasolsas per veure-ho en primera persona. A la petita plaça del davant del restaurant ja hi ha un cartell ben gran on s’hi llegeix “parking de bicicletes” i a sota seu s’hi amunteguen desenes de bicis, siguin de carretera o de muntanya. A diferència de molts d’altres punts de Vidrà, es podria dir que l’hostal resta immune al pas del temps. L’espai manté la decoració dels 80 i 90, on la fusta hi predomina. Només obrir la porta del local, un ja sap que es troba en un restaurant dels de tota la vida. El xivarri dels grups se sobreposa al soroll d’olles que retrona a cada obrir i tancar portes de la cuina. La fusta mana en la decoració, des de les taules, fins a la barra i resseguint tota la meitat de la paret. 

A banda de les instal·lacions, la qualitat dels seus esmorzars també s’ha quedat anclada al passat. I això és bo. A l’Hostal Serrasolsas mantenen les receptes de tota la vida: peus de porc guisats, vedella amb bolets, rostit de pollastre, fusta d’embotits i tot tipus de carns a la brasa. El pas del temps pot pervertir receptes; i l’història, també en aquests plats, s’ha de cuidar i potenciar. A més, les racions fan una crida a recuperar la generositats dels restauradors. La innovació a la cuina ens ha fet explotar molts nous gustos, però tots coincidirem que la modernitat se serveix en plats grans i peces minces de menjar. 

La pèrdua de vida a Vidrà i el tancament d’antigues fondes es deu, principalment, a que es troba en un punt d’aïllament natural. Just darrere la serra de Bellmunt, en una zona de boscos ombrívols, tant fagedes com rouredes. A cavall d’Osona i de la Garrotxa, qualsevol excursió per l’entorn de Milany et recorda que aquests boscos són superiors a tota activitat humana. I la llarga carretera de curves que connecta Osona amb Vidrà, n’és un exemple. 

I en el meu esmorzar a l’Hostal Serrasolsas vaig poder sentir tot el millor d’aquest aïllament, desitjant que mai cap corrent avantguarda vulgui canviar els seus esmorzars. Tot plegat gràcies a uns peus de porc guisats, servits en cassola de terrissa i inundats en una salsa que amagava algunes mongetes. Si la generositat en aquestes quantitats ja és difícil de trobar, els seus preus també demostren que en aquest restaurant no han patit la inflació. El temps no passa, a Vidrà, i que així segueixi. 

Ramon Anglada Areñas

Els Lleons: un menú d’esmorzar infinit

Ressenya

Un restaurant al bell mig d’una gran ciutat no és sinònim d’èxit. Al contrari, no és sinònim de res. Entre tants carrers, tant xivarri i tants altres locals, pot passar totalment desapercebut encara que el seu menjar sigui excel·lent. En canvi, restaurants que es troben apartats dels nuclis urbans, dalt de muntanyes o entre carreteres secundàries, poden convertir-se en llocs de pelegrinatge. Quan el què ofereixen és de gran qualitat, el boca-orella és la millor publicitat per als seus fogons.

A Vilalleons, nucli urbà integrant al municipi osonenc de Sant Julià de Vilatorta, amb prou feines hi viuen prop de 200 persones. Ara bé, els seus dos principals restaurants, Cal Teixidor i Els Lleons, funcionen a la perfecció. En aquest cas, vull parlar del segon d’ells per la sorprenent oferta d’esmorzar que tenen. Els actual propietaris de l’històric local van agafar les regnes dels Lleons fa tres anys i des de llavors que aposten per oferir un menú com a primer àpat del dia. 

Potser peco d’ingenu, però mai havia trobat un menú per als esmorzars. A Els Lleons presenten una carta amb més d’una trentena d’opcions entre guisats, brasa i peixos. Destaquen les pilotilles guisades amb trompetes de la mort, les galtes fetes al forn, els peus de porc, el cap i pota o d’altres menuts guisats com el cap de vedella o de llom, el fetge amb ceba o la carn del perol. Les arengades i el bacallà manen entre els peixos com a plats arrelats a la cuina catalana d’interior. Mentre que a la brasa no hi falta de res: botifarres de tot tipus, costelles, galtes, cansalada o morro de porc són els que més em criden l’atenció.

La proposta és marejant, però la sorpresa passa a una altra dimensió quan un veu que qualsevol d’aquests plats, amb el beure, una amanida de tomàquet i de ceba, més el cafè acompanyat d’una pasta de la casa i l’opció de xarrup s’ofereixen al client per tan sols 10 euros. Qui està acostumat als esmorzars de forquilla sap que els preus del conjunt de l’àpat poden oscil·lar entre els 8 euros dels locals més generosos o els 15 dels que ho són menys. Per tant, poder gaudir d’una oferta de menú per al primer àpat del dia amb la qualitat dels Lleons és una sort i l’explicació de per què, sobretot en cap de setmana, omplen el local.

Vilalleons es troba al sud est d’Osona i s’alça 700 metres per sobre el nivell del mar. És proper al santuari de Puig-l’agulla i degut al seu desnivell positiu respecte la Plana de Vic, fan de Vilalleons un lloc perfecte per als ciclistes i als excursionistes. Els corriols cap a aquest nucli són amables i, a excepció de la pujada final, permeten gaudir de la tranquil·litat dels boscos de pi de les Guilleries. Una de les millors opcions és arribar-hi seguint els camins que parteixen des de Tavèrnoles. La tradicional boira de la plana no sol arribar fins a aquests punts i el silenci, entre arbres i camps, només es trenca per les esquelles de les vaques o els xais que solen pasturar per la zona. Com dèiem, convertir-se en un punt de pelegrinatge i oferir un àpat de qualitat i a bon preu són motius suficients per anar-hi i gaudir dels Lleons i del seu entorn.

 

Ramon Anglada Areñas

Run Run Tapeo: gran descobriment a Lleida

Ressenya

Ahir dissabte i amb la millor companyia que un pot tenir, com són grans amics, ens vam apropar a la barriada de La Bordeta de Lleida🏙️, on vam visitar el Run Run tapeo🍱.
Un local bastant nou i molt acollidor que és regentat per la simpàtica Blixaida👩🏻‍🍳, que ens va fer sentir com a casa🏠.
Ens va sorprendre molt la gran oferta en esmorzars de forquilla🍽️ que ens van oferir, i on vam degustar diversos plats com els seus famosos ous🍳 amb sal mandon negra, cansalada i xoriço picant, un bon plat de morro i orella de tocino🐖 i una excel·lent cua de bou🐂 que els que la vàren demanar, van dir que és de les millors que han provat mai😋.
Per regar🚿 aquest magnífic esmorzar, ens van oferir una botella🍾 Magnum de les bodegues Prado del rey de Ribera del Duero, un senyor vi🍷 per servidor de les varietats tempranillo, cabernet sauvignon i merlot, tot un clàssic🥰
.
Felicitats Blixaida i tot l’equip👨‍👩‍👦‍👦 del Run Run & tapeo, vam gaudir d’un molt bon esmorzar de forquilla🍴, sens dubte un local de Lleida que han de visitar els bons esmorzadors, el recomanem al 200%, de nou, felicitats de tot ❤️ per la feina ben feta!.


📍 Carrer Pla d’Urgell, 49 – La Bordeta – Lleida
.
📸 Cua de bou, ous amb cansalada i xoriço i morro i orella de tocino
.
💰 Amanida, plat, vi de carta, cigaló i tubo licor: aprox 15€
.
💥 Cua de bou, sens dubte
.
🕛 Diumenge descans setmanal
.
📞 973 04 37 76
.
📲 Facebook: Run Run & Tapeo

Foto i escrit instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo Puig
Adreça:
C/ Pla d'Urgell, 49

La Taverna del Subirà

Ressenya

Si voleu fer a peu l’etapa 1 de la Ruta del Serrallonga (GR-178) que comença a Santa Coloma de Farners i acaba a Osor, la Taverna del Subirà és parada obligatòria a mig camí. Situada a Santa Creu d’Horta, és el lloc perfecte per carregar les bateries amb el seu menú fixe de 23€. Us serviran els seus 4 plats de primer: amanida verda de tomàquet, escalivada amb formatge de cabra, pèsols del Subirà i pa amb tomàquet amb embotit de la zona. Després podreu escollir de segon entre un dels seus plats de la seva extensa carta (peus de porc amb cargols, rostit de ratafia, galta de porc, brasa diversa, etc.). Postres casolans inclosos i porró de vi com a mestre de cerimònies. I l’amabilitat del Joel no té preu, us farà sentir com a casa.

També s’hi pot arribar en cotxe per una pista forestal des de Sant Hilari Sacalm on gaudireu d’uns paratges preciosos de boscos castanyers i un cop arribeu a la Taverna del Subirà comprovareu que la seva localització és immillorable, amb vistes espectaculars a les Guilleries, i si teniu sort i us poden fer un lloc a la terrasa en un dia assolellat ja haureu fet bingo!

Tingueu en compte dues coses: truqueu abans per reservar perquè només obren divendres, dissabtes i diumenges i porteu diners en efectiu (la cobertura del lloc juga males passades al datàfon).

Aneu-hi i gaudiu-lo!

 

Xavi Cormand
Adreça:
-
Web:
https://www.facebook.com/tavernasubira

Casa Pau: esmorzars a la Vall d’Aran

Ressenya

Aquest cap de setmana vam visitar les boniques terres araneses del nostre estimat Pirineu català🏞️
.
S’ha de ser franc, poca tradició d’esmorzars de forquilla🍽️ a la zona, on una cosina💁 que viu a la Vall, @angieescur ens va recomanar visitar la Sidreria Casa Pau @sidreria_casapau , regentada pel Canut @canutjosep 👨🏻‍🍳 (#Grande 💪🏻💪🏻)
.
Un petit local en forma de taberna amagat a la bonica població d’Artiés🏘️, on ens van oferir uns bons ous ferrats amb llonganissa aranesa🍳

Per regar aquest esmorzar, vam escollir un @rioja jove 2019 de la bodega Artuke🍷 tempranillo 95%, amb un bon equilibri en boca que ens va sorprendre😋.

Vam petar la xerrada amb el Canut i ens va dir que té intencions de promocionar els esmorzars al seu local💪🏻, ja que és un gran amant d’aquest àpat😉.
Gràcies Canut, per rebre’ns a casa teva i mostrar-nos la teva simpatia, quan pugem altre cop, t’avisarem amb temps☎️ per degustar algun plat de caça🐗 del qual ens vas parlar😃.
Per baixar l’esmorzar🚶, vam visitar @aranpark.bossost , una espècie de zoològic a l’aire lliure, on pots veure animals autòctons en el seu hàbitat🏔️, menció especial als ossos dels Pirineus, espectaculars🐻
.
📍 Sidreria Casa Pau – Carrer Molino, 14 – Artiés
.
📸 Ous amb llonganissa de la zona i patates
.
🍷 Rioja, bodegas Artuke
.
💰 Plat, Vi de carta (a compartir), cigaló i tubo licor: 16€
.
🕛 En temporada d’estiu i esquí, obert tots els dies
.
💥 Carns de caça

Instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo Puig - Esmorzars de forquilla Lleida

Adreça:

Carrer molino, 14 - Artiés

Casa Aragón de Lleida

Ressenya

La Casa Aragón de Lleida, regentat pel Josep i la Nathy, com bé el seu nom indica, és el local social de la Casa Regional Aragonesa de Lleida.

Una de les seves especialitats són els guisats; doncs dit i fet. Vam demanar una bona i gran galta de tocino amb el seu suc i un llit de patata, que va homenatjar el nostre paladar.

Felicitats Josep i Nathy per mimar tant la cuina casolana que oferiu als vostres clients

📍 Passeig de Ronda, 4 – Lleida

📸 Galta de tocino

🕛 Consultar

💰 Plat, vi de la casa, cigaló i tubo licor: 14€

💥Guisats del dia

Instagram: @esmorzarsdeforquilla.cat

Jonathan Nuevo - Esmorzars forquilla Lleida

Adreça:

Passeig de Ronda, 4

Can Pairot: un parc d’atraccions dels fogons

Ressenya

A tots els barris, a totes les ciutats i a totes les comarques hi ha un restaurant mític. O més d’un. Solen ser espais històrics que les velles generacions descobreixen a les noves. A Osona, un d’aquests restaurants, és Can Pairot. Antigament havia servit de botiga de queviures al centre de Santa Cecília de Voltregà. La gent del poble ho feia servir com a punt de trobada fins que, el 1991, la família Gimbert Estrada hi va fundar el restaurant actual.

No està a Vic, no és a cap nucli poblat ni prop de cap monument o punt especialment turístic; però la gran majoria d’osonencs saben on és o n’han sentit a parlar. Personalment, recordo el primer cop que vaig anar a Can Pairot com una experiència similar a la primera visita a Port Aventura. El restaurant és un parc d’atraccions per als amants del menjar de proximitat i casolà. Com si totes les àvies catalanes haguessin unit forces per obrir un local. 

De camí al primer àpat a Can Pairot demanava recomanacions a l’amic que m’hi portava. ‘Què menjaràs tu?, què em recomanes?, què és el que més  demana la gent?’. I em roncava la panxa, salivava i se’m posaven els ulls com dues taronges mentre escoltava les seves respostes. Com qui s’imagina pujant al Dragon Khan per primer cop, planeja amb els amics quines atraccions visitarà primer o intenta trobar la manera de reaccionar a un gol del Barça en la seva estrena al Camp Nou. Totes elles, diferents experiències sensorials. 

“La tira de costella és obligatòria, la botifarra a la brasa és boníssima i dona la volta al plat, les galtes guisades es desfan a la boca o els peus de porc amb la seva salsa són inigualables”, em deia el meu amic, fent créixer els meus dubtes. És curiós, però, que en un restaurant osonenc on la carn és excel·lent, un dels plats més demanats i amb els que tothom coincideix sigui l’amanida de ceba i tomàquet. Uns talls d’aquesta en juliana, amb el seu punt de picant just, reposa sobre un llit de tomàquet ratllat ben amanit. Can Pairot és el futbol total. Joc senzill: producte bo i cuina de tota la vida. Sense malabarismes, la pilota curta i al peu. 

Ara bé, la sensació de la primera visita només és comparable quan un mateix fa el paper de mentor a un nouvingut. Veure gaudir a un novell de Can Pairot amb els ous ferrats amb patates rosses, amb la vedella amb bolets o rient per sota al nas quan l’altre no s’acaba la tira de costella suposa una gran satisfacció. El cert és que necessitem compartir els nostres espais de gaudi per reafirmar que aquell és un plaer universal. 

I això sembla que també ho necessiten els amos de Can Pairot. Una de les coses que sorprèn més quan un entra a l’antiga masia, ara restaurant, és veure una paret plena de fotografies de famosos que han visitat el local. Des de futbolistes del Barça, passant per motoristes, cuiners com el propi Karlos Arguiñano o cantants i músics de fama nacional i estatal. Al final, però, suposo que el seu goig més gran és veure com la placeta d’entrada a la masia i el seu interior s’omplen cada dissabte i cada diumenge al matí de clientela en busca d’un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Poden ser ciclistes, motoristes o bons vivants que es lleven amb l’únic objectiu d’anar al parc d’atraccions osonenc dels fogons.

 

 

Ramon Anglada Areñas