Gelida, pretèrit ben sostingut

Ressenya

Mentre em menjo un fricandó acompanyat d’una cervesa ben freda, just al darrera meu estan reomplint les bótes de vi pujats dalt d’una escala. Tenen dificultats amb una de les aixetes, que, essent nova, no acaba de funcionar com caldria. Entre els casumdenes del propietari i els silencis del proveïdor dels vins, arriba la noia que fa de cambrera i els explica com funciona realment l’aixeta nova. “Ah, d’acord, d’acord, llavors sí”, i continuen amb la faena.

Foto: Oriol Asensio

És ben d’hora pel matí i el lloc s’està omplint amb molta gent local i algun forani perdut, però ben aconsellat. No tenen menú en anglès, però la noia els explica els plats amb un anglès raonablement bo. Després del fricandó, els demano una truita de patates i haig de reconèixer que està deliciosa (més que en altres llocs on les truites són famoses).

En Josep, el forner de Can Bargalló, em toca el colze i em diu que dels seus croissants, ja no en queden (li’n compro sovint); “però xuxos sí”, li responc ràpidament, assenyalant la vitrina de la barra. Me’l trobo sovint, a en Josep, amb una colla d’esmorzadors, mantenint les tradicions que amb tanta bona traça atresora ell mateix amb el seu forn.

El cafè i el servei són tan ràpids, que quan acabo d’esmorzar faig una ronda de reconeixement pel local, descobrint detalls molt culés i artefactes antics encara en ús, dels que formen la història que converteixen el Gelida en un bon lloc tan pretèrit com actual, dels que queden ben pocs. Altament recomanable, de debò.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *